Ja hem vist els cara a cara. I, ara, què?

Què us han semblat els dos debats que han protagonitzat Zapatero i Rajoy? La majoria d’enquestes i comentaristes polítics es decanten per una doble victòria del candidat socialista. Els fem cas? No ho acabo de tenir clar. En un partit de futbol hi ha un equip que marca més gols que l’altre i guanya. Encara que hagi jugat millor, el que ha posat menys cops la pilota a la porteria contrària cau derrotat. És un fet empíric. En els debats electorals ens movem per sensacions i influïts massa pels sentiments.

Anem més enllà. Tindrà molta influència aquest doble cara a cara en el resultat de diumenge vinent? Crec que els qui tenen el seu vot decidit de fa dies no hauran canviat de parer després dels debats. A l’inrevés, encara estaran més convençuts de qui votar el 9-M. Potser algun dels candidats haurà pescat algun indecís. I la majoria ens hem quedat amb els detalls d’aquesta mena de combat de boxa amb americana i corbata. Que si la corbata vermella, si els celles del Zapatero, si la «niña de Rajoy», el «Buenas noches y buena suerte»... Aquests debats, a més, poden generar efectes perversos. Partint de la premissa que Zapatero ha derrotat Rajoy potser aquesta victòria podria provocar una desmobilització del vot potencial dels socialistes, confiat després de la victòria de ZP i veient lluny el fantasma d’un candidat del PP en plena forma.

Davant d’aquest cara a cara els catalans ens podem sentir afortunats de no patir aquesta bipolarització i poder triar entre cinc forces diferents amb possibilitats de tenir representació al Congrés. Tenim doncs un panorama polític molt més obert, enfront del maniqueisme messetari.

Pubicat al diari Aquí el 5 de març de 2008