Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
diumenge, de març 30, 2008
I don't believe in Barça
El que aquest dissabte han perpetrat els jugadors del Barça no té nom. Uns professionals (?) que cobren el que cobren no poden deixar-se remuntar un partit que guanyaven per 0-2 contra un equip de la mitja taula-baixa com el Betis, que havia quedat noquejat després d'una gran arrencada inicial blaugrana amb gols de Bojan i Eto'o. Els jugadors del Barça no poden desconnectar-se d'un partit amb la lliga en joc -s'havien col·locat a només un punt del Real Madrid- i fins i tot desaprofitar que Valdès va aturar un penal amb l'1-2 en el marcador.
A mi no m'estranya que alguns aficionats hagin increpat els jugadors blaugranes durant l'entrenament matinal d'aquest diumenge. S'ho mereixen. La gran majoria d'integrants del primer equip blaugrana -excepte Pujol, Bojan, Valdés i potser Eto'o- tenen avui una manca de compromís evident amb el club que els paga. Comprenc que gairebé tots no sentin els colors blaugranes -només senten els de l'euro- però tenen signat un contracte milionari amb el club. Mentrestant la premsa esportiva continua regalant tota mena d'objectes relacionats amb el Barça, quan el que haurien d'oferir és "El Fuet del Barça". I no dels de Vic que es mengen sino dels que fa servir Indiana Jones.
Portem un parell de mesos molt durs emocionalment. Jo em declaro actualment un culé de baixa intensitat, dels que sopa i dorm sense problemes quan el Barça perd o fa el ridícul com ahir. Però hi ha molts culés que deuen estar passant-ho mooolt malament. El Real Madrid està fent una sengona volta penosa i si el conjunt blaugrana hagués fet les coses una mica bé ja seria líder de la Lliga. Però el Barça és un equip tou, sense personalitat, amb jugadors poc compromesos i un entrenador que hauria d'haver estat canviat aquest estiu. Ja ho avisava en un post fa més de quatre mesos: l'Era Rijkaard s'ha acabat. El que estem fent ara és perdre un any.
Espero almenys que Txiki Begiristain, Marc Ingla, Joan Laporta i a qui li toqui -possiblememt Cruyff- estiguin preparant la temporada vinent. No ho sé si el proper tècnic del Barça ha de ser Morinho. Jo no ho veig malament. Cal un canvi radical i el portuguès el podria encapçalar. Fà ràbia? Una mica. Però si guanya títols al Barça ens caurà molt bé.
Escric aquestes ratlles sense saber que ha fet el Real Madrid amb el Sevilla. No m'interessa. No crec en aquest Barça. Sé que el Barça no és capaç de guanyar aquesta lliga. Fins i tot si es produeix el miracle i ho fa, seria injust. El que és una realitat és que el Barça és tercer a la lliga, per darrera del Vila-real, que el supera d'un punt després d'exhibir-se ahir contra l'Atlètic de Madrid (3-0). Potser el "submarí groc" és la millor opció perquè el Real Madrid de l'impresentable del Schuster no guanyi aquesta lliga. Però el futbol és sovint tan injust. Fins i tot el Barça està a només cinc partit de poder guanyar la Lliga de Campions. I si sona la flauta, ho celebraré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ahir vaig sentir vergonya veient el Barça. Estava en bar en un poblet del Lluçanés amb uns amics, i després de veure la primera part (fins i tot els primers 10 minuts de la segona) era força optimista. Creia que per fi s'havien adonat que la lliga era un tñitol a l'abast només que hi posessin una mica de ganes, perquè de qualitat ja en tenen. Però vaig acabar decebut com poques vegades. M'encantaria poder dimitir de culé ara mateix, però sé que això és impossible i la setmana que ve tornaré a mirar el partit amb intensitat, però a vegades et fan bullir la sang!!
El que passa és que és una crisi ja vista, estructural. Al Barça, i al Madrid en un altre sentit, li passa el mateix. No hi ha ningú que professionalment valgui tant com diuen les fitxes. Els calers ho empudeguen i ho distorsionen tot. Ronaldinho és un mil·lionari que no necessita córrer i suar.
A Bojan, Xavi, Valdès, Puyol i algun altre hi afegiria Messi, i potser potser, Iniesta. Eto'o és Eto'o i qualsevol dia sortirà amb un estirabot. Altres són convidats de pedra i altres - tots els coneixem - vividors.
Publica un comentari a l'entrada