Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
dimecres, de març 26, 2008
Informar-se de franc i amb qualitat
Un dels fenòmens més interessants del món de la comunicació aquests darrers anys ha estat l'eclosió dels diaris gratuïts. Durant la segona dècada dels noranta alguns ‘gurús’ de la comunicació anunciaven que els diaris tal com els coneixíem estaven condemnats a desaparèixer Ho recordo vivament perquè era l'època que estudiava Periodisme a la Universitat Autònoma. Aquests acadèmics dibuixaven un futur gairebé inmediat en què t’aixecaries al matí, et connectaries a Internet i llegiries una selecció dels diaris que més t’interessssin, encara que fossin de l'altra punta de món.
Doncs no ha estat així. Els grans diaris de pagament continuen publicant-se i n'han aparegut fins i tot de nous. Avui en dia ja no cal rascar-se la butxaca per estar ben informat. Les grans ciutats van ser les primeres a tenir diaris gratuïts però ja fa uns quants anys que també han arribat al Camp de Tarragona. La imatge que tenia la ciutadania de les publicacions gratuïtes era de saturació publicitària i més aviat una informació de no gaire qualitat. Ho assumien seguint aquella dita castellana que comença amb «A caballo regalado...». El concepte de premsa gratuïta diària ja no està ara renyit amb la qualitat. Són productes àgils, molt propers al lector per temàtica i territori, amb notícies que, a vegades, no es troben en altres rotatius de pagament, i que serveixen per fer un primer tast, força complet, de l’actualitat. Si el lector té més «gana informativa» ja ha d’anar a un segon esglaó. El que està clar és que diaris com el que teniu a les mans han canviat l’ecosistema informatiu. I per a millor.
Publicat al diari Aquí el dimecres 26 de març
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
per quan un playboy gratuit i diari ??? ... salut
Jordi: Es d'agrair, quelcom et deu tocar, que el Aquí sigui un dels pocs diaris (l'únic potser?) que manté l'edició impresa, fulla per fulla, a la xarxa. Poc durarà, oi?
Hola. Per al.lusions... sóc el David Cortés (ex cap comercial de l'Aquí). Si el diari està en PDF a la xarxa m'ho deveu a mi. Us ho dic perquè després del calvari que vaig patir també m'agrada que algú em reconegui tot el que vaig fer per l'Aquí i pels seus lectors.
Publica un comentari a l'entrada