Tarragona, la més socialista

El PSC ha fet història aquest 9 de març a la circumscripció de Tarragona: ha obtingut 4 dels 6 escons en joc. Els socialistes han rendibilitzat al màxim els vots aconseguits en les eleccions generals del 2008, només superats en percentatge el 1982 amb l'onada de la primera victòria felipista. Amb un 44% escaig de vots ha obtingut un 66,6% dels representants al Congrés. És la Llei d'Hondt, que prima els que treuen més vots, i castiga els que en treuen menys, però ningú pot negar que el triomf socialista a Tarragona ha estat rotund.

I ara què? Vallès, Ruiz, Lizárraga i Ferré es limitaran a sentar-se als seus escons al Congrés, d'on poden i hauran de fer molta feina o el socialisme tarragoní tindrà algun premi? És normal que amb quatre anys i mig del PSC Govern català només hi hagi hagut un conseller tarragoní socialista durant mig any? Potser que l'executiu de Zapatero compti amb la pedrera tarragonina. Potser no un ministre (o sí) però alguna secretaria d'Estat o direcció general...

I il·lustro aquest post amb l'Anton Ferré, alcalde d'Alcover, independent al quart lloc de la llista al Congrés socialista i que diumenge va haver de baixar ràpid des de l'Alt Camp quan es confirmava que tindria un escó al Congrés sense que ningú, ni el més optimista de Ramon i Cajal, s'ho pensés. Ferré és la imatge de la gran victòria socialista del 9-M a Tarragona, de l'home a qui li ha canviat la vida en una nit. I no oblidem el cap de llista, Francesc Vallès, un valor en alça del socialisme tarragoní que en aquests comicis s'ha doctorat en política.