Covergència i Unió ha tret en aquestes eleccions els mateixos diputats que en els comicis generals del 2004. Diumenge a la matinada CiU obtenia un setè escó per Barcelona -i onzè a Catalunya- prenent-li al PP, que un parell d'hores havia aconseguit de mans d'Iniciativa. Però després del recompte del vot exterior i la resolució de les impugnacions en certes taules, el democristià Manel Silva no tindrà un escó al costat de Duran Lleida i si que anirà al Congrés el popular Antonio Gallego. D'aquesta manera, CiU es quedava sense l'onze diputat, un escó simbòlic perquè era el "plus" respecte fa quatre anys.
La federació nacionalista portava unes quantes eleccions generals consecutives baixant escons a Madrid. Aquesta vegada s'han mantingut, mentre altres formacions, com Esquerra i Iniciativa, han perdut la meitat o més de la seva representació. Però CiU ha perdut més de 60.000 vots i dirigents de la federació com Felip Puig ja han comentat que cal una reflexió perquè, com ell, molts militants i simpatitzants de la formació esperaven aconseguir 12 o 13 escons el 9-M.
Aquestes eleccions han deixat CiU com la tercera força del Congrés, seguits del PNV -que ha perdut un escó i en té 6- i una amalgama de formacions que quedaran diluïdes en el grup mixt. Descartat que Duran i Lleida sigui ministre, CiU té molts números per arribar a un acord més o menys estable amb el PSOE per garantir-li estabilitat. L'aritmètica és clara: 169+10=179 (la majoria absoluta està en 176). L'altra opció que té Zapatero és recolzar-se amb formacions del grup mixt ja que un PNV que convoca un referèndum d'autodeterminació l'octubre queda descartat (o no?).
L'interessa a CiU pactar amb el PSOE a Madrid estant a l'oposició a Catalunya? Aquesta és la gran qüestió. Del 1993 al 2004, CiU va pactar amb el PSOE i el PP a Madrid mentre governava a Catalunya. Ara el panorama és molt diferent amb el tripartit a la Generalitat. A l'altra banda hi ha Zapatero. Va començar la seva primera legislatura pactant amb IU i Esquerra, però el desgast que li suposava un acord amb "los independentistas catalanes" era inassumible i a mig mandat va començar a mirar cap a CiU i PNV. Ara no suma majoria amb ERC i IU i sembla que busca tranquilitat amb un pacte amb CiU. Entrem, doncs, en una època de negociacions. Tensar la corda, escenificar trencaments, reunions secretes i no secretes... ja sabeu com va.
7 comentaris:
juraria que la majoria esta en 176
tot depen de la quantitat de sal que hi afegim !!! ... salut
--- L'aritmètica és clara: 169+10=179 (la majoria absoluta està en 179) ---
Jordi, per favor, que la majoria són 176!!!!
Teniu raó, està en 176. He tingut un petit lapsus.
Si hi ha 350 diputats, la majoria absoluta està en 176.
El que es cert Jordi de CiU, ha aguantat la tormenta, no ha augmentat, però no ha caigut com ERC, ICV, PNV.
Que vol ir això? dons que el discurs d'ERC i ICV, ja no se'l creuem la gent. El cas de PNV es diferent perque hi va haver un atentat d'ETA, i els va perjudicar molt.
Aixó del Vot uti, Jordil es una tonteria, perque si els votants d'aquest partits els hagues votat a ells, el PP tampoc hagues tingut majoria el PSOE tampoc, però Catalunya hagues pogut tindre un grup parlamentari fort, i Catalunya hagues estat la guanyadora. Que hi farem.
NO VALEN ESCUSES.
Una pregunta a l'anònim de les
3:09 PM, març 16, 2008
Vols dir que Catalunya guanya, quan els catalans votem el que a tu t'agradaria?
Tony
Oi i tant, que Catalunya hagues guanyat si els partit catalans haguesin estat forts.
Publica un comentari a l'entrada