El repte del PP

El vot dels barcelonins que viuen a l'estranger, escutats aquest dimecres, ha donat el sisè escó per aquesta circumscripció al Partit Popular, el vuitè per Catalunya. Aquest diputat no tindrà cap incidència pràctica en l'equilibri de forces del Congrés de diputats però transmet unes certes sensacions a comentar si ho analitzem: el PP ha obtingut en aquests comicis dos escons més que el 2004; a Barcelona han tret el mateix nombre de representants -sis- CiU i PP; només Girona desfà aquest empat i els populars han estat segona força a ciutats molt importants, incloses la majoria de localitats més poblades de Tarragona.

Tan malament no li ha anat al PP a Catalunya, però ha quedat molt lluny dels 12 escons del 2000. També és una realitat que la diferència entre socialistes i populars al nostre país ha passat dels 6 diputats del 2000 (18 a 12) a 17 diputats el 2008 (25 a 8). Catalunya ha estat clau en les victòries del PSOE el 2004 i el 2008. Els socialistes han consolidat una hegemonia clara a Catalunya en les eleccions generals amb una línia ascendent de vots i escons, però si analitzem la resta de circumscripcions de la resta de l'Estat espanyol veurem que el PP ha guanyat escons en diversos llocs.

El discurs anticatalà i radicalitzat dóna vots i escons al PP en diverses circumscipcions però també provoca que els socialistes ampliïn l'avantatge sobre els populars en demarcacions tan poblades com les catalanes. El Partit Popular que surti del Congrés del juny tindrà una feina d'anàlisi intensa per modular un missatge que els permeti reduir distàcies amb el PSC a Catalunya i seguir avançant en la resta de l'Estat. El problema no és si Rajoy o un altre candidat encapçala la llista del PP el 2012 sinó el seu plantejament estratègic electoral. Per guanyar a tot l'Estat no poden perdre per golejada a Catalunya. Tenen dos opcions: retallar l'avantatge socialista i concedir la independència. I aquesta segona opció no crec que els faci massa gràcia.