Altafulla o quan la política és molt complicada (I)

Aquests darrers dies he pogut seguir de molt a prop, per motius professionals, la política municipal d’Altafulla, que està visquent una època molt convulsa. Em venen moltes reflexions davant d’aquest “espectacle” polític –partint de la premisa que la política, encara que sigui local- i intentar deixar-les anar en aquest post. És una mica llarg però és que la situció política altafullenca dóna per molt.

Hem de partir d’un fet excepcional: en les eleccions municipals del maig del 2007 les vuit candidatures que van concórrer-hi van obtenir representació en un Ajuntament amb onze regidors. Ens trobem davant d’un plenari atomitzat i difícilment governable. Això passa en municipis d’un tamany com Altafulla –al voltant dels 5.000 habitants- i una mica més grans, en què obtenir, quan no hi ha una llista molt votada, un regidor és molt barat. Però la força més votada, Alternativa Baix Gaià, amb 3 regidors, articula una majoria de govern amb CiU, ERC i els independents del PAU, amb un representant cada un.

Però pocs mesos després, el novembre el regidor de PAU, Fonxo Blanc, és expulsat del govern després de demanar la dimissió de l’alcalde (?). Al març, l’Alternativa no havia trobat un nou soci de govern, al mateix temps que l’oposició es coordinava bloquejant sempre que podia l’executiu en minoria. El divendres 14 de març, el número dos de l’Alternativa, Jano Francino, abandona aquest grup municipal i és expulsat del govern, que queda amb 4 regidors d’11 possibles.


És Francino (en la imatge) un trànsfuga? Crec que aquí s’obre un debat que només es podria tancar amb llistes ofertes. Francino és un independent que el va “fitxar” l’Alternativa per anar de número dos després d’una negociació i d’uns compromisos que ell considera ara trencats. Ha de tornar l’acta de regidor a l’Alternativa? Segons aquesta formació sí i està movent tota la maqinària de partit –inclosa Iniciativa- per deixar Francino com un drap brut. Deixeu-me fer d’advocat del diable. I si Francino va aportar els vots necessaris, ampliant l’espectre electoral de la formació, per aconseguir el tercer regidor? No en va treure un profit l’Alternativa? No ho podrem saber mai. La llei actual permet a Francino continuar a l’Ajuntament tot i deixar el grup municipal pel qual va ser elegit.

Francino no és imprescindible per tirar endant una moció de censura contra Francesc Farré. Dilluns passat semblava que l’acord era total entre PSC, PP, AUPA, IDEAL i PAU per fer el socialista Josep Maria Gené nou alcalde a partir d’inicis d’abril. Però dimecres AUPA, en un comunicat, es desmarca de la resta de grups de l’oposició i en diu que no signarà la moció i demana la dimissió de Farré, un acord pres per l’assemblea. Desconcertant l’oposició d’AUPA: vol que l’alcalde actual plegui, però no s’atreveix a usar el mecanisme que la llei proporciona. Farré anuncia que no dimitirà i Francino que no signarà la moció de censura. Un govern de 4 membres i uns oposició amb set, però ni tira endavant la moció ni el govern actual troba socis per recuperar la majoria. Ens trobem en un cul de sac?



Espero que aquest cap de setmana llarg hagi estat de reflexió pels actors polítics altafullencs. El més lògic seria convocar eleccions anticipades, però l’ordenament jurídic actual i aquest plenari amb nou grups polítics diferents –ara hi ha un regidor no adscrit- es mantindrà fins el maig de 2011. Solucions només en veig dues: que AUPA s’uneixi a la moció de censura o que ABG, CiU i ERC incorporin almenys dos regidors al govern. L’acord entre ABG i PSC -(l cap de llista, Josep Maria Gené, en la imatge) és a priori la solució més fàcil però entre els seus líders no hi ha el menys mínim de química i entesa. Però hi ha un moment en què els personalismes han de deixar-se de banda i posar el bé del municipi per davant.

Tot i que alguns blocs estan molt poc actualitzats, Ppodeu trobar més inforrmació sobre aquesta darrera crisi als següents blocs: Altafulla Confidencial, Francesc Mercadé, Lluís Suñé, AUPA o PAU.