Fa cinc dies de les eleccions generals déu n'hi do com s'estan notant els efectes dels resultats. Al PP Rajoy manté el control del partit (o això sembla) però ja ha caigut un dels homes forts dels darrers anys a les files populars, Eduard Zaplana. Se li ha acabat la corda a aquest personatge sempre sota sospita. Diu que renuncia a ser portaveu al Congrés i vol ser diputat "ras". Una altra "pepera", Alícia Sánchez Camacho plega com a líder del partit a Girona i és que ella anava de cap de llista en l'única circumscripció en què no hi ha cap diputat del PP al Congrés. Lògic. Gallardon continua i Aguirre diu que no li disputarà a Rajoy el lideratge del PP, un partit que bull i en què encara hi ha moltes incògnites. La més important: que passarà amb Acebes. En seguirem parlant.
A Esquerra la guerra és total entre els seus dos líders, amb imatges d'hipocresia exagerada com el bridis al Parlament dimecres. Els republicans estan precipitant-se a una crisi que els pot fer retrocedir tot el que han guanyat els darrers anys. S'ho haurien de fer mirar Carod i Puigcercós. Hi ha militants i votants que es tan sentint vergonya davant aquest "duelo al sol". A Iniciativa també veiem moviments, com la retirada de la primera línia d'Imma Mayol, que passa de segona a cinquena tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona. Una altra política amortitzada.
Mentre, a l'altra banda de l'Atlàntic el Partit Demòcrata no acaba d'aclarir quin és el seu candidat o candidata a la presidència dels Estats Units. Un centenar i escaig de delegats separen Barack Obama i Hillary Clinton. Després de vèncer en les dues darreres primàries, Obama es manté en el liderat. Estem davant d'una cursa demòcrata històrica per la igualtat entre els dos candidats. Des del Partit Republicà, el veterà John McCain s'ho mira amb la nominació a la butxaca, conscient que aquesta situació d'empat en el bàndol rival l'afavoreix. McCain consolida la seva posició mentre que Obama o Clinton hauran d'esperar, si no hi ha un canvi de rumb, a la convenció demòdrata de l'agost.
4 comentaris:
De haber llevado en las listas populares al Gallardon y a la Aguirre, hoy la batalla por el poder del PP seria historica.
El Zaplana seguira moviendo los hilos desde la sombra, de aqui al congreso puede haber alguna noche de cuchillos largos
i si parlem de dones de bon veure ??? ... salut
Salvat m'han dit que aqui no estàs bé i que ara ets convergent? I que pujaràs Alt! És cert.
A Esquerra s'ho han de fer mirar i molt. Els verds necessiten ja un canvi de "lider" i gent com en Lluís Suñé que crec que podria liderar el projecte d'IC-V de manera més fresca, amb bones i noves idees.
Dels Estats Units no en parlo quasi mai ara, si ha de guanyart algú, que sigui Obama. No puc amb els Clinton.
Publica un comentari a l'entrada