Avui és el dia de reflexió. Torna a ser una jornada extranya, com la de fa quatre anys. El terrorisme ha irromput altre cop en la recta final de la campanya a unes eleccions generals. Si el 2004 va ser el terrorisme islàmic aquest cop ha estat ETA. Ha tornat el tir a la nuca, el vessant més covard del terror etarra. Hem viscut altre cop les imatges de dolor de familiars, amics i companys de partit d'aquest exregidor socialista d'Arrasate, treballador d'un peatge i que havia rebutjat voluntariament a portar escorta. Presa fàcil per una banda terrorista en hores baixes i cada cop amb un suport popular més baix. Però és tan fàcil matar!
Hem vist altre cop un devassall de compareixences i comunicats. El PP ha tornat a pixar fora de test intentant aconseguir que el document conjunt de condemna de partits i agents socials inglogués un punt en què s'assegurés que mai negociarà amb ETA i que es derogués l'autorització del Congrés del 2005 per fer-ho. Els populars altre cop sent la veu discordant. Un lleuger desmarcatge per aconseguir vots en un moment en el que cal és unitat?
I ara la gran pregunta: influirà l'atemptat d'ETA en el resultat electoral de diumenge? A Catalunya no crec que pugui tenir molta incidència en el repartiment d'escons. I tampoc a Euskadi. Però no ho tinc tan clar en altres territoris de l'estat. L'atemptat pot fer pujar la participació, però és imprevisible qui pot rendibilitzar aquesta mobilització de darrera hora. Pot el PSOE experimentar la mateixa sensació agra de derrota del PP el 14-M? Una mena de quadratura del cercle davant un sentir majoritari de "més mà dura". O serà el PP qui serà castigat altre cop per voler usar electoralment el terrorisme? O sortiran guanyant tots dos amb una bipolaritació que farà patir els partits "petits"?
És una jornada de reflexió estranya, altre cop interferències indesitjables però tristament previsibles. M'uneixo a la condemna radical a l'atemptat i a demanar que els ciutadans votem massivament com a resposta a l'atemptat. Però fem-ho a conscìència i no per sentiments primaris.
2 comentaris:
mi reflexion de hoy es una y simple.
estos cabrones asesinos no tienen derecho a la vida.
Pinel, no hi estic d'acord. La superioritat moral dels que no som com ells, com els assassins terroristes, és que nosaltres no farem mai el que ells fan. Contestar amb la mateixa moneda és entrar en una espiral incontrolable de violència de final incert. Això no vol dir estar desarmats: els jutges i la policia han de fer la seva feina. I malauradament, el temps del diàleg ha passat.
Publica un comentari a l'entrada